Manifestació de Fridays For Future a Barcelona
Una sala d'espera capaç d'unir els malalts
· Persones de diferents orígens, edats i circumstàncies es van congregar en la marxa en contra del canvi climàtic
· Científics, activistes, membres de PACMA i ERC i altres participants donen les seves visions sobre aquesta lluita
Migui aixeca el puny com a senyal de revolució durant la manifestació (Gabriel Izcovich)
Gabriel Izcovich / Barcelona
El planeta Terra és malalt. Així resen moltes pancartes vistes al llarg de les manifestacions convocades per Fridays For Future, i així ho evidencien nombrosos estudis científics. Per tant, la raça humana pateix les conseqüències del trastorn. I un pacient d'un hospital sol tenir dues opcions per prendre aquest tipus de contratemps: quedar-se al llit sumit a la tristesa o sortir a la sala d'espera per unir-se amb els altres malalts.
Segurament les manifestacions celebrades mundialment aquest divendres 27 de setembre, per reivindicar la lluita contra el canvi climàtic, sortiran als llibres d'història dels nostres besnéts. La iniciativa liderada per Greta Thunberg és un fenomen amb pocs precedents quant a la simultaneïtat i la cooperació en tot el globus. Segons la jove noruega, la barbaritat de 170 països van comptar amb almenys una manifestació la setmana passada.
Entre ells, Espanya; i Barcelona, ciutat de manifestacions per excel·lència. La Guàrdia Urbana calcula que aquest 27-S es van donar cita 20.000 persones entre els Jardinets de Gràcia i Plaça Catalunya. Milers de persones amb contextos molt diferents. Persones alegres per ajuntar-se amb els amics o amigues, persones felices de pertànyer a un moviment tan ric en valors, persones orgulloses per unir-se a la causa...
"Deixaria els polítics al bosc perquè passin gana i s'hagin de buscar la vida"
Però alhora, el sentiment de ràbia apareixia com una nuvolada al cel de moltes persones. És el cas de Migui, un home que "deixaria els polítics al bosc perquè passin gana i s'hagin de buscar la vida". Taixant. Al cap ia la fi és una veu autoritzada per parlar en una manifestació la banda sonora de la qual incloïa la paraula 'veganisme' en moltes de les seves peces. Bé, ell és vegetarià, però segueix sent una qualitat heroica, que ja fa 25 anys.
"Intento consumir la menor quantitat de productes possibles, perquè crec que el consumisme és el que més afecta". Vegetarià i també humil, en recalcar que aquesta condició és insuficient, opina que “si vols ser més ecologista hauries de deixar de menjar carn”. Va dir tot això abans d'aixecar el puny, al més pur estil Che Guevara i sent indispensable en una revolució.
Un bany de masses i un bany activisme. Perquè mentre uns pretenen salvar els animals, altres vetllen pels seus ecosistemes. Josep Maria Riba és membre i fundador del ZEO (Zero Emissions Objectives), i dedica part del seu temps lliure a “reduir la petjada del carboni que tots tenim”. Riba, que celebra l'aparició de la figura de Greta Thunberg i felicita Fridays For Future per la seva tasca, recorda que ell i molts altres porten molt de temps "predicant amb els clients [de la seva empresa] i amics".
"No s'acosta prou les empreses i les energètiques"
I és que entre les tasques de la seva plataforma hi ha les Trobades ZEO, mitjançant les quals netegen boscos i platges. No es conformen a reciclar, a diferència, segons Riba, del que fa la majoria. "No n'hi ha prou. Hem de fixar-nos en les emissions, que és difícil: canviar de cotxes, deixar de gastar energies fòssils...".
Josep Maria Riba (esq.) sosté un cartell amb la inscripció "Esborra la teva petjada de carboni. Sigues #ZEO" (Gabriel Izcovich)
A més, lamenta que "a la gent li costa molt entendre que pot fer alguna cosa per lluitar contra el canvi climàtic, i que a les que de debò poden fer alguna cosa gran, les empreses i les energètiques, no se les ajuda prou".
Molt coneixement es va donar cita als carrers barcelonins. Perquè quan parlem de canvi climàtic, què millor què anar a un expert en la matèria? Topar-se amb els Scientists For Future és com acudir a un festival de cinema i trobar un grup de directors de cinema. Aquesta plataforma es tracta del "guardaespatlles intel·lectual" de Fridays For Future en donar-los "recolzament científic", segons DW .
"Els científics disposem de les eines per entendre què és el que està passant a nivell biològic i físic"
Membre del Centre de Regulació Genòmica, un centre destinat a la recerca en la biomedicina, i també del Scientists For Future esmentat, Marcos té molt a dir sobre el canvi climàtic. "Hem de combatre els canvis catastròfics que estem vivint sobretot des de la ciència, perquè disposem de les eines per entendre què és el que està passant a nivell biològic i físic", argumenta, assumint la responsabilitat "diferent" que tenen els científics.
Marcos (der.) sosté una pancarta de Scientists For Future amb un company de la plataforma (Gabriel Izcovich)
Pel que fa als hàbits diaris, té clar que és primordial "reduir el consum de carns, de plàstics i evitar tota mena de transports que incloguin gasos contaminants". Això com a persona. Com a científic, intenta sempre "buscar el rerefons més mediambiental i sostenible de les nostres investigacions". Un mode de vida i un mode de treball.
Com qui demana regals als Reis Mags en una carta, Marcos demana als polítics “que tinguin en compte la veu de la gent i que incloguin polítiques sostenibles i mediambientals”. Uns polítics que han estat al centre de la diana.
"Començaríem per intentar introduir l'alimentació vegetariana i vegana als menjadors de les escoles"
Bé, en realitat en aquest apartat hi ha un partit que juga amb avantatge. Es tracta de PACMA, que com no podia ser d'una altra manera, va estar present a la marxa. Va comptar amb una desena de membres i militants, comandats pel coordinador del partit a Barcelona, Álex Cuesta.
El també portaveu del partit animalista a Catalunya pretén que la societat disminueixi el consum carni, i explica que, si entra al Parlament a les properes eleccions al novembre, vetllarien per "introduir l'alimentació vegetariana i vegana als menjadors de les escoles, sobretot, per a les noves joventuts".
Álex Cuesta (der.) i una comitiva de membres i militants de PACMA, durant la manifestació (Gabriel Izcovich)
Un bon xut d'optimisme. Doncs considera que "tot i que diguem que és tard, mai és tard per començar a fer canvis" -fent al·lusió al "problema que se'ns ve a sobre"-, i desitja que Greta Thunberg "no s'apagui" i "que fins i tot apareguin rèpliques com ella".
"El nostre objectiu en la lluita contra el canvi climàtic és ser més ambiciosos i anar més enllà"
Partit a partit, que diria el Cholo Simeone. En aquest cas, torn per a ERC. No és un partit conegut per dur a terme polítiques verdes. Tot i això, Jordi Soler, militant del partit republicà, manifesta que "és una lluita i una reivindicació que ens afecta a tots, tots som ciutadans d'aquest planeta i nosaltres [Esquerra] formem part d'aquest moviment, que vol revertir l'emergència climàtica" .
A més, Soler reconeix que "no s'estan complint els objectius marcats a nivell mundial i de la Unió Europea pel que fa a la lluita pel canvi climàtic". Per tant, exposa que l'objectiu del partit és "no només complir-los, sinó ser cada cop més ambiciosos i anar més enllà".
El militant d'ERC Jordi Soler (amb polo gris) subjecta la pancarta del seu partit, amb els seus homòlegs (Gabriel Izcovich)
"Els descendents dels polítics també viuran en aquest món"
Científics, activistes, polítics... moltes opinions legítimes però insuficients sense una visió externa. Aquesta és la de Silvina, una dona que no veu diferències entre l'activisme a Espanya i el que es duu a terme a la seva Argentina natal, més enllà del canvi en “la forma cultural que tenim de mobilitzar-nos”, ja que, segons ella, a l'altra banda del toll "la gent és més bulliciosa i sorollosa".
Amb la seva esmaixada i el seu termo, fent reconeixible la seva nacionalitat a metres de distància, Silvina segueix a la línia de Jordi Soler, recordant als líders mundials que “per més que creguin que viuen en un altre lloc, els seus descendents també viuran en aquest món i per tant ho hem de cuidar tots”.
Silvina, amb una acompanyant, durant la manifestació (Gabriel Izcovich)
"La comunitat internacional ha d'intervenir a Bolívia perquè Evo Morales és un dictador"
Més nacionalitats a la sala. Bolívia va tenir acte de presència, sent aquesta la part més nefasta de la tarda nit. Un grup de bolivians va accedir a la manifestació per, en el mateix context, protestar contra el govern d'Evo Morales. Segons va explicar Yamile, amb dificultats per parlar després de trencar a plorar, la Chiquitania, part boliviana de l'Amazones, fa més de dos mesos que està incendiada perquè el president sud-americà va signar un decret que així ho autoritza.
Aquesta dona boliviana creu que una possible solució seria que la comunitat internacional intervingui "perquè aquest senyor és un dictador", encara que la gent que el recolza "torneu a encendre els focs que els voluntaris apaguen", i desconsoladament va repassar algunes dades que s'estan registrant : "Quatre milions d'hectàrees cremades, milions d'animals van morir i la nostra fauna i flora s'estan acabant".
Pancarta subjectada per Yamile, on expressa el motiu de la seva protesta (Gabriel Izcovich)
Persones desolades, gent esperançada, gossos que no gaudeixen sortir a passejar a 40º, nens i nenes aprenent a manifestar-se abans que a caminar i ancians que anhelen deixar un món millor que el que es van trobar. Fora del panorama estrictament polític, cada cop hi ha més mostres de consens general. Hi ha unió. 20.000 persones a Barcelona, i moltes més a altres ciutats de tot el món.
A efectes de la naturalesa, com apunta Migui, el fet de sortir al carrer "no canvia gaire". Però qui sap si aquestes jornades reivindicatives seran el punt d'inflexió definitiu perquè governs i empreses s'adonin del mal i de l'impacte que estan causant al planeta. Perquè abans de bufar les espelmes d'aniversari demanin salut en comptes de diners. El que ha quedat clar és que la població cada cop prioritza més el benestar de la Terra. Ja no es pot mirar cap a una altra banda, perquè els malalts de l'hospital s'uneixen, el progressisme aguaita i les excuses s'esgoten.