Aquesta Lliga suposa un camí pedregós per al Barcelona. I la visita al Zorrilla era un basalt basalt. Després d'ensopegar amb moltes altres pedres, no ho podien tornar a repetir. La ferida s'hauria obert de manera irreversible. No estava permès caure. I no ho van fer. La flamant societat formada per Messi i Pedri va dominar la roca blanquivioleta gràcies a un plantejament de Koeman nou i sublim. Match-rock segó i bany de moral.

​

Koeman va començar guanyant al vestidor un partit trampa. Conscient de la sagnia defensiva que venia portant darrerament l'equip, va decidir rentar-li la cara amb un 3-5-2. I sense Coutinho ni Griezmann. Condicionants adequats perquè els avui carrilers Jordi Alba i Dest poguessin atacar a plaer, i perquè tot fluís a la sala de màquines. Condicionants adequats perquè Barcelona pogués gaudir i avançar-se relativament ràpid.

​

Perquè el tercer central, Clement Lenglet, va marcar a plaer el centre d?un Messi que comença a trobar-se. El responsable? En bona mesura, Pedri González. El canari va tornar a jugar amb el déu del futbol amb una naturalitat surrealista. Va tornar a ser el millor soci. Va tornar bé totes les parets, i li va regalar una assistència quilomètrica. Sempre va triar bé. I va recuperar pilotes com ningú. Junts van fer entremaliadures que avui ningú va torpedinar. Efectivament, ni Coutinho ni Griezmann estaven. Per mèrit de Koeman.

Koeman va disposar el migcamp més reconeixible des de començament d'any. No pels noms sinó pel joc practicat. Allò sí que va ser ADN Barça. A la brillantor de Pedri es van unir un molt elegant de Jong i un Pjanić estel·lar. El bosnià va jugar sempre amb la cinquena marxa. Molt més dinamisme que el que imprimeix habitualment Busquets.

Ells mateixos van fer el segon gol. Messi ho va condimentar, i Dest ho va servir a taula d'un Braithwaite molt oportunista. Semblava mentida: el Barça aconseguia, per fi, tornar a establir un matalàs de dos gols a favor en un partit. Aconseguia espantar fantasmes i problemes.

Ho va fer davant d'un Valladolid que no va aparcar l'esperat autobús. Més aviat va anar amb bicicleta. Sense tancar-se en excés, va intentar imitar el València i sorprendre la contra. Però ni les cadenes d'Óscar Plano i companyia estaven greixades, ni el trio defensiu barcelonista estava disposat a deixar-los passar. Ter Stegen era un mer espectador… per a mèrit de Koeman.

Pedri i deu més

El segon temps va oferir l?enèsima connexió entre Pedri i Messi. Però no una qualsevol. Algú sap si el reglament permet jugar amb ulls al clatell? El canari va assistir de taló per enèsima vegada un Messi que va superar definitivament el rècord de Pelé. El mag de Tegueste té, fins i tot, nivell per disputar com a titular cada partit de l'Eurocopa. Com bé diuen, l'edat només és una xifra. Ara mateix és el millor futbolista del Barįa. És el noi pel qual els culers tornaran a pagar entrades a la futura normalitat.

​

​

​