CD Tenerife 2-0 Girona FC
Per la desídia també mor el peix
Un Girona massa tendre sucumbeix en la visita al Tenerife (2-0) i veu tallada la bona ratxa.
Yan Couto i Yoel Bárcenas van buscar però mai van trobar Cristhian Stuani
Javi Alonso i Yan Couto pugnen per una pilota (Twitter @GironaFC)
No només per la boca. Per desídia també moren els peixos. Si no neden prou ràpid, el més normal és que acabin sent engolits pel tauró afamat de torn. I el Girona va patir a les escates la llei del més fort. L'equip de Francisco va ser un peix massa tendre i inofensiu i va sucumbir davant les dents de Fran Sol, Nono i companyia. El 2-0 final alleuja els locals, i neutralitza la bona ratxa de resultats que comportaven els visitants. Un fermall desgraciat per a un any desgraciat.
Uns visitants que van començar fent gala del que eren fins ara. Domini de la pilota absolut i joc bonic de Monchu i Samu Sáiz a la medul·lar. El primer transitava per tot arreu, secundat per un Yan Couto i un Yoel Bárcenas vertiginosos. Quina banda dreta té Francisco. No obstant, Sáiz a poc a poc va començar a perdre pilotes i, d'aquesta manera, comprometre un Girona situat a les cotes més ofensives del camp de Tenerife. I amb les línies molt separades. I amb molt poc compromís.
El tauró de Tenerife, sempre ben plantat, aprofitaria aquestes circumstàncies. Els homes de Ramis van treure rèdit a la feblesa gironina. Amb menys vistositat, però més afany i intel·ligència. La descompensació gironina era impactant: si els esmentats Couto i Bárcenas causaven estralls per la dreta, Sáiz i Franquesa feien aigües al flanc esquerre. El primer gol del Tenerife va arribar a pilota parada. I va arribar, òbviament, davant de la desídia visitant: el centre el va rematar Bruno Wilson estant acompanyat per dos companys. Només a casa, com el bo de Macaulay Culkin. Blanc i en peixera.
El Girona no va caure i va seguir amb el seu pla. El seu pla de dominar, però també el seu pla de ni tan sols amenaçar a l'àrea. Semblava un equip d'handbol. The area is lava! No hi havia notícies de Cristhian Stuani, només davant del perill. Mamadou volia, però no podia. L'efecte Sylla del principi de temporada sembla haver-se evaporat.
Šipčić, Fran Sol, Javi Alonso i Bruno Wilson celebren el primer gol (AS)
En canvi, l'efecte Fran Sol seguia esquitxant. I de quina manera! El millor jugador del partit va culminar un gran exercici de fe del lateral dret Shaq Moore. El nord-americà va creure en la seva velocitat quan tots els jugadors del Girona donaven per fet que aquesta pilota es perdria per la línia de fons. Doncs no. Moore va acabar servint un Sol que va clavar la mossegada definitiva. Tocat i peix.
Les substitucions de Francisco al segon temps van estar més enfocades a pal·liar el desgast que a retocar l'equip. L'aficionat gironí va haver d'acceptar la marxa dels devots Bárcenas i Couto i, així, la marxa de les possibilitats del seu equip de puntuar a l'Heliodoro. Ni Aday ni Nahuel Bustos van ser revulsius. De fet, el segon va ser expulsat, de forma rigorosa, després d'encarar-se amb un Alberto Jiménez que també va veure la vermella pel mateix llanci. El futbol s'assembla cada cop més al ballet.
El segon assalt va ser un calc del primer. Fran Sol s'ho passava pipa mentre el Girona cuinava massa el plat. Però no se l'enduia a la boca. Possessions inofensives, pèrdues de pilota sorprenents i una manca d'intensitat preocupant. Pocs oferiments ofensius, escàs moviment i nul·la producció futbolística. Al Girona li passava l'arròs. S'acabaria dessagnant del tot i acabaria morint per desídia.