Cadis CF 2-1 FC Barcelona
Error i psique
El Barça torna a perdre amb errors i bloquejos mentals
El Cadis aconsegueix una victòria històrica i ja és cinquè a La Lliga
El Cadis celebra el 2-1 definitiu davant la resignació barcelonista (Marca)
El desencant del Barcelona al Ramon de Carranza (2-1) va ser un capítol més dins de la historieta de terror que l'equip blaugrana està llaurant en aquesta Lliga. Un episodi titulat Error i psique. Els de Ronald Koeman van mantenir la tradició de lliga de perdre partits (4 derrotes en 10 partits), la de fer-ho a base d'errors i la de bloquejar-se mentalment quan toca ficar la pilota dins de la porteria contrària.
I és que l'ensopegada es va començar a culminar amb un nou error defensiu. Com a Vitòria, com davant de l'Atlètic de Madrid o com a la visita del Sevilla. En aquesta ocasió, el flamant Óscar Mingueza va fer foc amic en empènyer en un córner la pilota cap a la porteria de Ter Stegen. Álvaro Gímenez acabaria introduint al Barça la pilota i, pitjor encara, un nou desavantatge al marcador. Un nou vuitmil. El Barça es tornava a veure per darrere al lluminós per cinquena vegada en deu partits de Lliga.
És clar que quedava molt de partit. Però amb el que oferien jugadors com Philippe Coutinho, no hi havia el que agafar-se. El brasiler va encarnar el ja preocupant bloqueig ofensiu del Barça davant d'equips replegats. Igual que de Jong o Griezmann, sempre va estar lent, horitzontal i previsible. No així Messi i Braithwaite en l'única ocasió culer del primer temps: servei deliciós de l'argentí a l'espai perquè el danès, amb poc angle, topi amb el porter local.
Passats els primers 45 minuts, els interessos barcelonistes demanaven a crits l?entrada de dos jugadors. Un llevataps i una batedora. Un jugador més vertical que Coutinho i un de més agitador que Griezmann. Pedri i Dembélé. I Koeman va respondre. Va donar entrada a tots dos, en lloc del mateix Coutinho i del central Mingueza. Però no n'hi hauria prou.
Més pólvora a dalt, menys roba a baix
Amb de Jong instal·lat com a central, l'equip va passar fred. El replegament del Cadis va catapultar múltiples contres grogues. I totes arribaven a bon port. Això sí, el gol de l'empat blaugrana va amenaçar d'aigualir la festa gaditana. Va arribar també amb foc amic -en aquest cas, en pròpia porta de Pedro Alcalá-, en una bona combinació de Dembélé i Alba. Però va ser un oasi dins del gran rendiment defensiu i l'ambició del Cadis.
L?equip d?Álvaro Cervera sí que estava concentrat. I seguia perpetrant contraatacs. En una, la pilota es va perdre per la línia lateral. Aparentment, poc perill per a un Barça que simplement havia de treure la pilota de la zona per traslladar-la, de nou, al camp cadista. Menys perill que al córner d'Anfield. Però mateix resultat. Mateixa falta de concentració. Mateix desastre.
Jordi Alba va treure i va ficar en un problema Lenglet, que va fer el mateix amb Ter Stegen al deixar passar la pilota estant a escassos metres el recent ingressat Álvaro Negredo. En l'intent de rebuig del porter monchengladbacense, Negredo es va emportar la pilota, va fer de Jong el regat de Maradona contra el Madrid, i va tornar a posar el seu equip per davant del marcador.
El Cadis començava a creure's la possibilitat d'obtenir els tres punts contra l'altre gegant del futbol espanyol -després d'haver tombat el Reial Madrid per 0-1 fa un mes i mig-. I el Barça seguia empastifant-se amb la seva psique. Gos molt bordador, però poc mossegador. Molta possessió, però poca enganxada. Quan Messi no va al rescat com va acostumar a fer en tota la seva vida esportiva, sembla complicat. Quan els que l'envolten no tenen fiabilitat, sembla impossible. Ni l?entrada d?un elèctric Pjanić va permetre al Barça tenir més frescor i criteri.
El Cadis celebra una victòria històrica: la primera al Barça des del 1991 (EFE)
Que és el pitjor Barcelona dels darrers temps és una evidència. Ni les estadístiques ho amaguen. Que se li escapa el títol de Lliga comença a ser-ho també. Havent-se disputat un quart de Lliga, és a 12 punts d'un Atlètic de Madrid molt seriós. La sensació fins i tot suggereix que la distància serà més susceptible a ampliar-se que a escurçar-se.
I que el Reial Madrid, la Reial Societat o el Vila-real són superiors pel que fa a joc i, de moment, a regularitat. Són quatre derrotes en deu partits per a un Barça la pitjor basa del qual són les sensacions. Quan Messi no es troba, ningú no sap aixecar la mà. Pedri és el més atrevit, però això mai no serà suficient.
A cada derrota blaugrana, l'univers de les responsabilitats s'expandeix encara més. Tot i haver arribat després de dues errades defensives, la d'avui no va ser culpa d'un o dos jugadors. Ni de l?entrenador. El problema és la psique. El Barça té un dèficit greu de mentalitat i actitud. Un dèficit que explica Roma, Anfield, el 2-8... i que podria estar fent el mateix, de moment, amb el campionat de Lliga 2020/2021.
Mentre el club no adquireixi un nou rumb amb l?elecció d?un nou president, seguirà a la deriva als mars de Josep Maria Bartomeu. Una herència desastrosa en pràcticament tots els aspectes, que ha creat un equip descentrat i apagat. Si els darrers anys els enfonsaments es limitaven a les excursions fora de les fronteres espanyoles, aquest any comencen a succeir també dins. I si el Barça es manté en la tendència de l'error i la mala psique, patirà fins i tot acabar entre els quatre primers llocs.
FITXA TÈCNICA
Cadis (2) : Ledesma; Carcelén, Fali, Marcos Mauro (Alcalá, m.30), Espino; Bodiger, Jonsson (August, m.79), Álex Fernández, Perea (Alejo, m.79), Jairo (Adenkaye, m.79); i Álvaro Giménez (Negredo, m.61).
Barcelona (1) : Ter Stegen; Dest (Trincao, m.76), Mingueza (Pedri, m.46), Lenglet, Alba; Busquets (Pjanic, m.76), De Jong; Messi, Griezmann, Coutinho (Dembelé, m.46); i Braithwaite.
Àrbitre : Soto Grado (Comitè Riojano). Va amonestar amb cartolina groga Lenglet (m.61) i Jordi Alba (m.86).
Gols : 1-0, 9': Álvaro Giménez. 1-1, 58': Alcalá, en pròpia porta. 2-1, 63': Negredo.
Incidències : Partit de la jornada 12 de Primera Divisió, disputat a l'estadi Ramón de Carranza sense presència de públic.